Ahir es va presentar l’informa del CES (Consell Econòmic i Social d’Espanya) titulat “Sistema educativo y capital humano”. Una vegada més es va sentir a parlar, ara en boca  del president del CES, el Sr. Marcos Peña, de la necessitat urgent d’assolir un consens en l’àmbit de l’educació a través d’un pacte que aporti estabilitat al sistema educatiu. Una estabilitat cabdal per millorar les dolentes puntuacions del país en matèria educativa.

Què és necessita per això? Marcos Peña ho resumí ben bé: entendiment (polític), cooperació (en l’aplicació) i voluntat i compromis social. I tot això, passa per potenciar una Formació Professional ajustada a un mercat laboral que, com va indicar, pateix la desconexió entre un model d’ensenyament -molt teòric i orientat a l’àmbit humanistic i artístic- i les necessitats de les empreses i del mercat. Hi hauria molt a discutir sobre aquest punt, però el que sí és important del seu discurs, és la importància d’estructurar una oferta de formació professional de qualitat que no suposi “l’alternativa” als que “no volen seguir estudiant”.