L’Institut per a l’Educació de la Primera Infància, encapçalats per Vicenç Arnaiz han apostat per treballar amb les famílies com a pilar per a garantir una bona educació del futur. Tal i com escriu el mateix Arnaiz a la revista del Consell Escolar de l’Estat, “En els primers anys de la vida és quan s’adquireix la capacitat d’interrogar-se i de construir una relació inteligent amb el món”, i aquesta “educació en els primers anys de la vida” és una de les condicions bàsiques per a garantir una major igualtat d’oportunitats i una societat més cohesionada . Però educació no sempre vol dir escolarització, això ho sabem bé les mares i pares que inconscient i conscientment ensenyam als nostres infants com moure’s per la vida, a gaudir d’ella i a “saber fer”. Un saber fer que els permet més endavant, entrar amb bon peu en el la societat a través de l’escola.

L’equip d’Arnaiz dirigeix els seus esforços precisament a enfortir les capacitats parentals de les famílies de forma diversificada: a través dels Espais de trobada, tallers específics i tallers de famílies, padrinos i madrinas, activitats culturals… en els que les famílies poden viure, compartir, intercanviar experiències i dubtes i mirar de solucionar-los de forma conjunta, a través del diàleg, de l’activitat compartida amb els propis infants i amb professionals.

Aquestes experiències són fantàstiques (i molt més, perquè em consta que funcionen i la gent ho valora molt positivament), però és una llàstima que no tenguin una continuitat en les etapes següents. Està comprovat que els pares i les mares que s’han preocupat per millorar les seves habilitats com a educadors i educadores i han participat i s’han implicat en activitats educatives pels seus fills en la petita infància, solen mostrar una certa continuitat quan els seus fills passen a primària i després a secundària. Però aquests són encara molt pocs i no troben tampoc estímuls suficients per a seguir endavant.

Les famílies no neixem sabudes i tenir fills no és garantia de que els sapiguem estimular suficient o educar correctament. Ens cal formació, capacitació, espais per poder compartir les nostres preocupacions.Les escoles de pares que organitzen moltes APIMAs serveixen precisament per això. La discontinuitat i inconstància és un dels mals que l’afecten més, però hem de pensar que a mesura que els nostres fills creixen, educar-los es fa més complexe -i més en aquest món en què vivim!- . Nosaltres sempre els acompanyarem i procurarem que estiguin el millor preparats per fer front la seva vida adulta, però a vegades, es necessita suport, ajuda, eines i sobre tot, estímuls.

En això estam treballant!