Aquesta setmana s’han publicat les dades oferides pel Ministerio de Educación sobre abandonament escolar del 2013. Altre cop les Illes Balears lideren les taxes d’abandonament escolar amb un 29,7%. Molt per sobre de la mitjana espanyola que és del 23,5% i molt lluny de les dades del País Basc que es situen al 8,8% i de la mitjana europea que el 2012 es va situar en el 12,7%.

No es pot amagar que és una dada molt dolenta i que ens ha de preocupar enormement com a societat. Però també es cert que representa una millora respecte de l’abandonament escolar del 2009 que es va situar en el 40,8% i que ha anat disminuint progressivament aquests darrers anys.

Precisament aquesta tendència ens ha de dur a reflexionar sobre les causes d’un abandonament escolar tan elevat i de qui són les responsabilitats que aquesta sigui la nostra situació. Ja fa molts anys que tant els experts com tota la comunitat educativa tenim molt clar que bona part de la responsabilitat de l’abandonament escolar el té el model econòmic predominant a les Illes Balears.

Si miram les dades d’abandonament escolar de les CCAA amb un model econòmic basat en el sector serveis i les comparam amb les dades de les CCAA amb un model econòmic més industrialitzat veurem una correlació directa entre l’abandonament escolar i el model econòmic. CCAA com Andalusia (28,4%) o Canàries (28,3%) contrasten amb CCAA com País Basc (8,8%), Cantàbria (11,8%) o Navarra (12,8%).

Això és així per què els llocs de treball que s’ofereixen en el sector serveis no demanden de qualificació professional mentre que els llocs de treball oferits en sectors industrials o de coneixement demanden de major qualificació professional i fan que els treballadors necessitin de major nivell educatiu.

Per resoldre aquesta situació s’ha d’actuar en dues línies de treball. En el sector educatiu, s’ha de fer un esforç per formar millor als ciutadans, s’ha d’adaptar les necessitats formatives a la realitat social i econòmica i ha de servir de revulsiu per una major innovació dins la nostra societat.

Però la major part de la responsabilitat la té la societat. Els empresaris i els governants han d’actuar per canviar el nostre model econòmic donant valor afegit amb qualitat al que ja oferim i desenvolupant alternatives econòmiques innovadores i nous sectors econòmics basats en tecnologies del coneixement.

No ens serveix de res formar millor als nostres fills i filles si després per guanyar-se la vida han d’emigrar a altres països. Això aboca a la nostra societat al fracàs. El fracàs escolar no és un fracàs del sistema educatiu. És un fracàs de tota la societat.