Debat

Lideratges per a l’aprenentatge – Conferències

illesxpacte_conferencies

Illes per un Pacte organitza un cicle de conferències per conèixer les tendències que han alimentat els processos de reflexió del document de Pacte i que marquen futur en els sistemes educatius que funcionen bé.

El fil que les lligarà serà el lideratge per a l’aprenentatge, una modalitat de gestió i dinamització del centre educatiu que persegueix la creació d’entorns perquè els aprenents despleguin els seus talents i al mateix temps succeeixi el creixement professional del docent.

Aquest tipus de lideratge persegueix un avanç continuat i sostenible. Les comunitats professionals d’aprenentatge —Professional Learning Communities, o PLC— que resulten d’aquesta reorganització són una de les eines més efectives per a la millora educativa i el creixement professional dels que hi participen.

Per a més informació consultau el fulletó informatiu

illesxpacte_conferencies_breu

 

INFORME APLICACIÓ TIL A PRIMÀRIA

adipma

L’Associació de Directors de Primària de Mallorca (ADIPMA) ha realitzat un informe de valoració de l’aplicació del TIL pdf , basat en un qüestionari enviat a tots els centres públics de Mallorca. S’han recollit 51 respostes que representen un terç del total de centres de Mallorca.

El resultat d’aquest informe, com ja ho va fer el realitzat per ADESMA (Associació de Directors de Secundària) fa palès la improvització i la imposició d’un projecte de la Conselleria d’Educació que, en lloc d’aportar a la millora de l’educació dels nostres fills, els perjudica.

Podeu llegir l’informe complet aquí pdf, però vos en feim un resum de les conclusions més significatives:

APROVACIÓ TIL 

  • Un 45% de centres no tenen el TIL aprovat pel claustre ni pel consell escolar.
  • Un 80% l’han hagut de modificar 2 o 3 vegades una vegada iniciat el curs, el què ha ocasionat problemes organitzatius per la necessitat de fer adaptacions dels horaris al llarg del curs.

AUXILIARS DE CONVERSA 

  • Només el 60% dels centres han disposat  d’auxiliars de conversa i es valora el servei de manera positiva.
  • Els centres han hagut de fer el pagaments per avançat, que encara no han cobrat.

LLENGÜES D’ENSENYAMENT 

  • La matèria de plàstica és la triada majoritàriament per impartir-se en anglès, que ha passat a ser una matèria fonamentalment tècnica, deixant­-se de dur a terme activitats més innovadores per les dificultats lingüístiques.
  • S’han hagut d’afegir algunes altres àrees en més d’una llengua (habitualment català-anglès) com, per exemple, l’àrea de coneixement del medi. Aquesta situació ha generat problemes metodològics, d’aprofundiment en els continguts i d’avaluació.
  • Els continguts de Medi no s’han pogut assolir de manera satisfactòria pel nivell d’anglès de l’alumnat, això suposa una disminució dels continguts treballats i sobretot una manca d’interacció alumne-mestre.
  • El centres que no han pogut desenvolupar la matèria escollida en llengua anglesa ha estat per falta de professorat capacitat i han triat matemàtiques o educació física per impartir-les en castellà.

METODOLOGIA 

  • S’evidencia la incoherència entre la llengua dels llibres de text i la llengua d’aprenentatge, l’anglès.
  • El mestre ha deixat de tenir el paper de referent lingüístic, que es considera molt important, ja que en molts casos s’ha hagut d’impartir una mateixa àrea en dues llengües diferents.
  • Molts dels centres han hagut d’abandonar altres projectes ja consolidats en el centre per la necessitat de reordenar el professorat per a l’aplicació del TIL.
  • Es fa palesa les dificultats sorgides per poder atendre correctament l’alumnat NESE a les àrees no lingüístiques impartides en anglès.

AVALUACIÓ 

  • Han existit una gran quantitat de dubtes i dificultats en relació l’avaluació, ja que no hi ha hagut unes instruccions clares per part de la Conselleria.
  • El fet que el rendiment acadèmic de l’alumnat no s’hagi vist afectat de manera considerable es deu a l’esforç i la bona disposició dels mestres que han adaptat els continguts.

VALORACIÓ DE COM S’HA FET L’APLICACIÓ DEL TIL  

  • Pràcticament la totalitat dels directors enquestats, excepte 2, considera insuficient la informació que han rebut de la Conselleria.
  • D’un total de 27 centres, 18 no han rebut resposta als dubtes que han traslladat a la Conselleria.
  • 14 centres han sol∙licitat l’assessorament de l’equip ATLES, i més de la meitat el valoren com a ineficaç i poc qualificat.

 

Els arguments per valorar negativament l’aplicació del TIL han estat:

  • Projecte elaborat sense planificació, sense rigor i sense criteris pedagògics.
  • Projecte que no s’ha consensuat amb els docents ni amb la resta de la comunitat educativa.
  • No s’ha respectat l’autonomia dels centres ni el seu context sociolingüístic.
  • Professorat poc preparat per impartir àrees no lingüístiques en anglès i poca dotació de recursos per part de l’Administració.
  • Preocupació pel futur de la llengua catalana com a llengua vehicular dels centres.

DE RESPONSABILITATS SOBRE UN EXCESSIU ABANDONAMENT ESCOLAR

Aquesta setmana s’han publicat les dades oferides pel Ministerio de Educación sobre abandonament escolar del 2013. Altre cop les Illes Balears lideren les taxes d’abandonament escolar amb un 29,7%. Molt per sobre de la mitjana espanyola que és del 23,5% i molt lluny de les dades del País Basc que es situen al 8,8% i de la mitjana europea que el 2012 es va situar en el 12,7%.

No es pot amagar que és una dada molt dolenta i que ens ha de preocupar enormement com a societat. Però també es cert que representa una millora respecte de l’abandonament escolar del 2009 que es va situar en el 40,8% i que ha anat disminuint progressivament aquests darrers anys.

Precisament aquesta tendència ens ha de dur a reflexionar sobre les causes d’un abandonament escolar tan elevat i de qui són les responsabilitats que aquesta sigui la nostra situació. Ja fa molts anys que tant els experts com tota la comunitat educativa tenim molt clar que bona part de la responsabilitat de l’abandonament escolar el té el model econòmic predominant a les Illes Balears.

Si miram les dades d’abandonament escolar de les CCAA amb un model econòmic basat en el sector serveis i les comparam amb les dades de les CCAA amb un model econòmic més industrialitzat veurem una correlació directa entre l’abandonament escolar i el model econòmic. CCAA com Andalusia (28,4%) o Canàries (28,3%) contrasten amb CCAA com País Basc (8,8%), Cantàbria (11,8%) o Navarra (12,8%).

Això és així per què els llocs de treball que s’ofereixen en el sector serveis no demanden de qualificació professional mentre que els llocs de treball oferits en sectors industrials o de coneixement demanden de major qualificació professional i fan que els treballadors necessitin de major nivell educatiu.

Per resoldre aquesta situació s’ha d’actuar en dues línies de treball. En el sector educatiu, s’ha de fer un esforç per formar millor als ciutadans, s’ha d’adaptar les necessitats formatives a la realitat social i econòmica i ha de servir de revulsiu per una major innovació dins la nostra societat.

Però la major part de la responsabilitat la té la societat. Els empresaris i els governants han d’actuar per canviar el nostre model econòmic donant valor afegit amb qualitat al que ja oferim i desenvolupant alternatives econòmiques innovadores i nous sectors econòmics basats en tecnologies del coneixement.

No ens serveix de res formar millor als nostres fills i filles si després per guanyar-se la vida han d’emigrar a altres països. Això aboca a la nostra societat al fracàs. El fracàs escolar no és un fracàs del sistema educatiu. És un fracàs de tota la societat.

LA PLATAFORMA ESTATAL PER L’ESCOLA PÚBLICA CRITICA EL CANVI DELS LLIBRES DE TEXT

La Plataforma Estatal per l’Escola Pública critica en un comunicat el canvi dels llibres de text a que obliga l’entrada en vigor de la LOMCE. Ho considera un canvi injustificat i amb un contingut ideològic per la seva adaptació als currículums de la LOMCE.

El més greu és la repercussió que aquest canvi de continguts tendrà sobre les butxaques de les famílies a les que cada cop resulta més cara l’educació dels seus fills i filles. Si fa un any sofrirem l’apujada de l’IVA sobre els materials escolars, aquest canvi obligarà als centres a canviar els llibres de text i dificultarà la supervivència dels fons de llibres que hi ha ja a molts centres educatius. Tot això en un context de retallades de beques de llibres i d’aportacions als fons de llibres que, com sempre, acaben perjudicant a les famílies amb més dificultats socials i econòmiques.

Per això, la Plataforma Estatal per l’Escola Pública reclama als centres educatius que no canviïn els llibres de text i que potenciïn els fons de llibres.

Plataforma Estatal por la Escuela Publica Libros de texto

CEAPA RECLAMA LA RETIRADA DE L’ESBORRANY DE CURRICULUM AL CEE

CEAPA, Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de la que forma part COAPA, va reclamar al Consell Escolar de l’Estat la retirada dels esborranys de Reials Decrets de Currículum i de Formació Professional Bàsica per molts motius tant pel seu contingut com per la seva redacció. Però el més important és que el dia abans el Ministeri havia pactat amb les Comunitats Autònomes separar el Reial Decret de Currículum en tres Reials Decrets de Primària, Secundària i Batxillerat que, tanmateix, invalidarien el que s’havia presentat i també hauríen de passar per Consell Escolar de l’Estat.

En relació al Reial Decret de Formació Professional Bàsica, a més de l’oposició a un curs que se convertirà en un carreró sense sortida per a molts alumnes, conté incoherències, mancances i contradiccions dins el seu redactat.

Nota de prensa CEAPA sobre rechazo RD currículo y FPB

RECLAMAM SOLUCIONS AL CONSUM D’ALCOHOL DELS MENORS

LES CONFEDERACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES

RECLAMAM SOLUCIONS AL CONSUM D’ALCOHOL DELS MENORS

Les confederacions de pares i mares d’alumnes de les Illes Balears (FAPA Mallorca-COAPA Balears, FAIB-CONCAPA i CONFAECIB) som conscients del problema del consum d’alcohol dels menors. Hi treballam activament, tant en les nostres activitats directes com amb iniciatives com laPlataforma per un Oci Nocturn de Qualitat, coordinada per la Conselleria de Salut (DG Salut Pública).

Com a Plataforma FERYA, hem redactat un MANIFEST demanant la implicació de tots els agents socials, sobre tot de les Administracions, en la solució del problema del consum d’alcohol dels menors. Amb ell volem fer visible un problema que aquest estiu està present a moltes de les festes populars i reclamar solucions a tots els que d’alguna manera en formam part.

Plataforma FERYA

MANIFEST PLATAFORMA FERYA – JUNY 2013

Durant els darrers anys estem veient com s’instaura entre molts joves una cultura de l’oci basada, quasi exclusivament, en el consum d’alcohol amb tots el problemes que això comporta, de salut, seguretat i desenvolupament de la personalitat adulta.

Els experts adverteixen que el cervell no madura del tot fins assolits els 20 anys, el que fa que el consum d’alcohol en els joves sigui especialment perillós. Per això moltes legislacions europees adopten com a edat mínima legal els 18 anys; malgrat això, a les Illes Balears la mitjana d’edat d’inici en el consum d’alcohol es situa en els 13,7 anys, un 75% dels menors entre 14-18 anys consumeix alcohol i un 35% acostuma a emborratxar-se.

[LES RESPONSABILITATS] 

Els pares i mares som els primers responsables de la salut i l’educació dels nostres fills i no podem ignorar aquesta responsabilitat. Alhora, els estudis confirmen que l’educació i supervisió que es dispensa a casa no és suficient per a una prevenció eficaç. La influència de l’entorn social, de la publicitat i de les normes formals i informals destaquen com a elements decisius a l’hora de definir la conducta dels joves.

[QUI SOM] 

La Plataforma FERYA, Familias en Red Y Activas, som un grup de representants d’associacions de pares i mares, constituït en diverses comunitats autònomes, que hem decidit treballar per trobar solucions a les situacions de risc amb què es troben els nostres fills, o amb les què toparan en un parell d’anys.

[HI HA SOLUCIONS?] 

Les dades ens mostren que, tot i la legislació vigent, els menors consumeixen amb assiduïtat en els locals recreatius i als carrers i places. A les festes populars, són habituals els  botellons com a activitat paral·lela d’oci, que a més desvirtuen el sentit i la tipologia de les festes populars, normalitzen i obren aquest model d’oci als menors que participen d’aquestes celebracions.

Com a pares i mares responsables hem de posar fre a aquesta tendència. Amb un treball en xarxa amb totes aquelles organitzacions on hi ha pares i mares serem més eficaços a l’hora d’ incidir en l’entorn social i de treballar estratègies educatives per prevenir que els nostres fills adoptin estils d’oci no saludables.

[QUÈ DEMANAM, QUÈ RECLAMAM] 

Per tot això, amb aquest manifest:

  • demanam que tota la societat col·labori en la creació d’espais d’oci sense dispensació d’alcohol als menors d’edat,
  • reclamam a les administracions i als polítics que treballin per la consecució d’aquest objectiu,
  • demanam el compromís de la indústria de l’oci per aconseguir que no es dispensi alcohol als menors,
  • reclamam a les administracions i als polítics que exigeixin un estricte compliment de la llei en aquest sentit,
  • demanam a la resta d’entitats socials (associacions de veïnats, de joves, culturals…) que donin suport a aquesta iniciativa i treballin en xarxa amb les associacions de pares.

De forma més concreta e immediata, respecte a les festes populars i patronals que s’acosten:

  • demanam a les organitzacions veïnals i de festes el compromís d’impedir el consum d’alcohol dels menors fent explícit aquest compromís en les seves activitats,
  • reclamam als responsables municipals el compromís d’impedir el consum d’alcohol dels menors exigint un estricte compliment de la llei, i que s’adoptin mesures per eliminar aquelles activitats que constitueixen una influència negativa per a la salut dels nostres menors.

FERYA_LOGOS

 

TAULA RODONA – “ENTENDRE JUNTS LA NOVA LLEI D’EDUCACIÓ”

L’avantprojecte de la nova Llei d’Educació (LOMQUE, Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa) està donant molt que parlar. Però més enllà del debat polític i dels titulars en premsa i televisió, els canvis en les lleis educatives tenen una traducció directa en el què, el com i el perquè del que s’ensenya als nostres fills i filles. Per aquest motiu, la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAPMA) i la Plataforma en defensa de l’escola pública han organitzat una la taula rodona per analitzar i entendre en què consisteixen els canvis legislatius que proposa el Govern. 

Us convidfapma-menorcaem a buscar respostes a algunes de les preguntes que totes les famílies ens fem: 

Quin serà l’objectiu de l’educació? 

Què són les revàlides?

Quines assignatures es faran i quantes hores de cadascuna? 

Quan hauran d’escollir els/les alumnes el seu futur acadèmic?

Seguirà sent gratuït l’ensenyament?

En quina llengua aprendran els nostres fills/es? (més…)

COAPA Balears valora molt negativament el Curs Escolar 2011-2012 per caòtic amb polítiques destructives del Govern Bauzá

Des de la Confederació de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears (COAPA), que representa a més de 250 Associacions de Pares i Mares d’Alumnes a través de les FAPAs de cada illa, valoram el curs 2011-2012 de manera molt negativa per les retallades sofertes i les actuacions de la Conselleria d’Educació que estan duguent al nostre sistema educatiu a una situació insostenible. Aquest curs ha estat caòtic on als docents i a les famílies ens ha mancat informació del que estava succeint en tot moment. Molt lluny queden les ja tristament famoses “autopistes de l’Educació” del President Bauzá.

La primera consideració per aquesta valoració negativa ha estat la manca absoluta de diàleg de la Conselleria d’Educació amb les entitats més representatives de la Comunitat Educativa per tractar les modificacions, retallades i projectes que han introduït al funcionament dels centres educatius i del Sistema Educatiu en general. Aquesta manca de diàleg s’ha traduït en una proposta de Pacte per l’Educació amb elements com el de l’elecció de llengua que ja el feien inviable, com s’ha demostrat posteriorment. La manca d’un acord social abans de l’acord polític també és una demostració d’aquesta situació.

A la roda de premsa del Curs 2010-2011, tot i remarcar la manca de Mapa Escolar i el retard en la construcció i reforma d’infraestructures educatives i criticar la reducció de subvencions i ajudes a les Associacions de Pares i Mares i les seves federacions, valoràvem positivament la tasca empresa en l’implantació dels fons de llibres, els plans d’atenció a la diversitat, els programes de reforç escolar o l’introducció de les TIC. Tot això, que va costar molt d’esforç dur-ho a terme, ha estat eliminat en un sol curs per l’actuació inconscient de la Conselleria i el Govern Bauzá. (més…)

El paper de les APIMA a secundària


Dia 19 de febrer va tenir lloc la Primera Jornada d’IES a iniciativa de la Federació d’Associacions de pares i mares d’alumnes de Mallorca, amb el nom “Que fan i que haurien de fer les APIMAS a l’ensenyament de secundària”.

L’objectiu central de la jornada era el de fer una posada en comú de les experiències de les APIMA, per tal de veure quines són les seves dificultats, expectatives, demandes i necessitats reals, i a l’hora, també els petits èxits que es van assolint i que constitueixen el motor per a continuar la tasca. Aquesta posada en comú havia de permetre reflexionar sobre els avantatges del possible treball en xarxa en la nostra pràctica quotidiana, tot i estimulant la posada en marxa de noves idees i iniciatives que permetin millorar l’actuació de les apima.

Per tal d’intentar ordenar un poc la reflexió al voltant de la participació, la jornada va plantejar-se en un format de taller. La discusió es va estructurar en 8 blocs centrats en diferents àrees de participació i relació de les famílies en els IES: Relacions amb l’alumnat, Comunitat educativa, Resultats i qualitat, Apimas en consell escolar, Relació amb els socis, Serveis de l’apima, Formació, Infrastructures.
Després de puntuar per ordre d’importància cada un dels blocs, es va incloure tot una sèrie d’actuacions o espais de treball en els quals les famílies consideraven que poden intervenir, la majoria d’elles basades en les pròpies experiències i iniciatives que ja s’estan posant en marxa actualment.

La relació amb els socis constitueix una de les principals preocupacions de les apima que demostra que es té ben clar que la comunicació i l’accés a la informació és cabdal per poder arribar a una major participació. Avui en dia, tot i que l’ús del correu electrònic està generalitzat, encara resulta difícil arribar a tots els pares i mares. L’iniciativa dels SMS que informa als pares de l’activitat del seu fill, és valorada de forma molt eficaç per les famílies, però representa una despesa molt important que, actualment ni tan sols la Conselleria pot assumir d’una manera sistemàtica.
L’experiència dels Pares Delegats de curs, que ja està en marxa en alguns centres de primària i de secundària es va considerar un canal molt eficaç de coordinació i de difusió de la informació.
La Comunitat Educativa va constituir el segon àmbit d’acció per la seva importància. L’opinió general es va centrar en què cal construir i sentir-se part de la Comunitat Educativa. Cal reflexionar sobre quin és el rol de pares i mares en l’escola i intentar “fer-se seu” el centre, perdre la por a participar i a reclamar el lloc que els pertoca. La creació de coordinadores comarcals o municipals, la participació activa en els consells escolars municipals, la participació en activitats del-pel centre: revista, diades lúdiques i culturals, festes…
El tercer àmbit important és la relació amb l’alumnat. Cal reforçar els vincles amb els alumnes i incentivar, a l’hora, la seva pròpia participació col.lectiva. La participació de les APIMA, conjuntament amb les associacions d’alumnes i juntes de delegats en l’el.laboració dels drets i deures dels estudiants constitueix un element bàsic que pot ajudar a reforçar la convivència als centres. De fet, es va destacar la necessitats de crear juntes de delegats tant d’alumnes com de pares com de professorats com a una forma de coordinació per a la realització d’activitats conjuntes.
El quart àmbit en importancia va ser la participació en els òrgans de gestió i decisió del Centre: el Consell Escolar. D’entre les iniciatives i experiències ja existents va sorgir el debat sobre la importancia de la cooperació i el treball conjunt en l’elaboració dels documents bàsics del centre, que són els que defineix l’identitat mateixa del centre.
En cinquè lloc es situen els serveis que les apima poden oferir al centre. La majoria d’experiències actuals es restringeixen al suport financer de les APIMA als centres. Pel que fa a les activitats extraescolars, les especificitats de secundària fan que, a diferència del que succeeix a primària, l’organització i gestió d’activitats extraescolars siguin iniciatives que es donen de forma bastant irregular segons els centres. Així i tot, una de les experiències més positives i que es va considerar una bona línia d’actuació és l’organització d’activitats de suport extraescolars (reforç escolar…). Una altra de les accions valorades com a positives és l’acompanyament en el transport escolar. Dins aquest mateix àmbit va sortir a la llum el tema dels menjadors escolars en els centres de secundària. L’experiència de l’IES Sureda i Blanes va ser valorada de forma molt positiva i és vista com a una actuació que cal reclamar.
El tema de la formació va dur a la conclusió de què és necessari trobar metodologies i nous formats que incentivin la implicació dels pares en l’autoformació. Algunes de les iniciatives que sorgiren varen ser l’organització de Jornades, xerrades o tertulies al voltant d’un tema d’interès. La formació a través de l’intercanvi d’experiències pareix tenir major acceptació que la formació organitzada al voltant d’un expert. En tot cas, es va valorar especialment la necessitat de participar en l’organització i disseny de plans de formació o programes, que sempre haurien de ser coordinats amb el centre.
Finalment, en darrer terme d’importància va situar-se el tema del paper de les famílies en l’avaluació dels resultats i la qualitat. La majoria d’experiències giraven al voltant dels seguiments trimestrals i de les tutories individuals. Rebre major informació sobre els resultats de les avaluacions (tant del mateix centre com a nivell general, per exemple, dels informes PISA) va ser també una de les demandes de les famílies.

Fent una valoració final, tal vegada va quedar fora del debat el tema de la necessitat de reforçar els vincles i la relació amb el personal docent i directiu. Tot i que va aparèixer diverses vegades al llarg de la jornada en els diferents àmbits objecte de debat, va quedar un tant diluit. De fet, la preocupació principal de les APIMA segueix essent primer el reforç dels vincles amb les pròpies famílies i amb l’alumnat, però –tal i com també es va suggerir- cal “detectar” el professorat més implicar i intensificar la relació i la comunicació amb ells per tal d’iniciar sinèrgies i dinàmiques de treball conjunt amb què els pares es puguin sentir part íntegra de la Comunitat Educativa.

Treballar per transformar l’educació

Com heu pogut seguir per premsa fa ja alguns dies, sota els auspicis del Cercle d’Economia, diverses entitats relacionades directa i indirectament i preocupades per l’educació (COAPA, Associacions de directors, Escola catòlica, Col.legi d’Arquitectes, Col.legi de Missers, Cambra de Comerç…) han elaborat un manifest demanant als polítics un gran acord sobre l’educació que permeti canviar la dinàmica en la que s’ha entrat en aquest àmbit.
La frase final del manifest “si continuam fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats” és simptomàtica d’un estat de coses en les que es xerra molt i es fa poc, o quan no, menys del que s’hauria de fer.

Les propostes, però, no pareixen agradar a tothom, precisament perquè constitueixen una ruptura vertadera amb aquestes dinàmiques “de tota la vida” que han acabat duent al sistema educatiu actual a una mena de rodolada cap avall. Tanmateix, convé que ens anem acostumant a formes de fer diferents i que responguin més a la manera de funcionar a què ens du la societat globalitzada, de les xarxes i del coneixement. Així doncs, ens hauriem d’anar acostumant a haver de rendir comptes del que fem. Si volem millorar els resultats educatius, hem de saber veure què fem nosaltres, com a professorat, com a pares i mares, com a directors, com a administració, per tenir bons resultats. No val donar a culpa a l’altra, que també en tendrà part, segur, però hem de començar a pensar un poc més en què fem nosaltres per a millorar-ho.

Com a pares i mares, fem el seguiment que toca de la feina dels nostres fills? Ens interessam sobre quina problemàtica tenen o podran tenir en el futur els nostres fills d’una forma activa? Participam d’activitats del centre i/o som capaços de proposar i tenir iniciatives per a dur en marxa projectes que beneficiin el rendiment i la formació integral dels nostres fills? Ens sabem coordinar amb els centres?
I també com a pares i mares, no tenim dret a demanar comptes del que fa i com ho fa el professorat dels nostres fills? No tenim dret a ser escoltats o al menys a discutir aquelles iniciatives que podrien beneficiar als nostres fills sempre des del respecte personal i professional mutu?
Evidentment, per estar capacitat per fer-ho ens calen eines que no sempre estan a l’abast o sabem trobar. La formació, les xerrades en són algunes, però també la participació més directe amb el professorat, amb els nostres fills, amb el centre.
També el professorat i els equips directius, i per suposat, l’administració, s’haurien d’acostumar a rendir comptes del què fan. L’educació, com la societat, és una cosa orgànica, que es mou, canvia, evoluciona, i exigeix per tant major flexibilitat, major cabuda a la participació més activa de la comunitat educativa, major democracia.

A la frase del manifest “si continuam fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats” s’hi podria afegir la famosa frase “no pensis que pot fer el sistema per tu, sinó què pots fer tu pel sistema”. Mos hi hem d’arremangar tots.

Anar a l'inici