fapma-menorcaL’Audiència de Palma desestima la querella contra Bauzá, Camps i Estarellas – Valoració de la FAPMA Menorca

L’Audiència Provincial de Palma ha desestimat definitivament la querella presentada per la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Menorca (FAPMA) contra el president del Govern, José Ramón Bauzá, la consellera d’Educació, Joana Maria Camps, i el secretari autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas. El tribunal resol que les actuacions administratives denunciades per la via penal no són constitutives dels delictes de prevaricació, impediment de l’exercici dels drets cívics i desobediència.

El passat mes de juliol, el jutjat d’instrucció va desestimar en primera instància la querella. En aquella ocasió, la FAPMA va presentar un recurs d’apel•lació davant de l’Audiència, perquè la interlocutòria del jutge d’instrucció ni tan sols entrava en el fons dels assumptes plantejats. En aquesta ocasió l’Audiència ha argumentat millor la seva decisió, però de forma totalment discutible.

Lògicament, la resolució judicial és molt decebedora i és una molt mala notícia per la bona salut democràtica de la societat, ja que posa en dubte una de les garanties del sistema, com és la divisió de poders. Qualsevol espectador neutral veu totalment pervers que un govern pugui imposar via decret-llei el que establia un decret que la justícia acaba de deixar en suspens, com va succeir en el cas que ens ocupa. És una vulneració flagrant del principi constitucional conforme el qual tots esteim obligats al compliment de les resolucions de la justícia.

Com ha passat en altres ocasions, en aquest cas els jutges no han trobat cap norma que impedeixi que açò es pugui fer. Els sindicats van intentar impugnar-ho per la via administrativa. La FAPMA ho ha intentat per la via penal. Hi ha presentat, a més, un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret-llei. No hi ha dubte que la societat organitzada havia d’intentar de totes les maneres posar en evidència aquesta maniobra i intentar un posicionament judicial que impedís que açò es tornés a repetir. Malauradament, de moment no ha estat possible aconseguir-ho.

La lectura positiva és que s’ha posat en evidència aquesta falla del sistema. Si fins ara no s’havia evidenciat és simplement perquè a cap govern se li havia acudit desobeir les resolucions judicials amb aquesta maniobra. Ara que Bauzá s’hi ha atrevit, fora bo que els partits de l’oposició en prenguessin nota i, en la propera legislatura, s’impulsin els canvis legislatius necessaris per impedir que torni a succeir.

La segona nota positiva és que la presentació de la querella va contribuir al clima d’indignació popular per les formes autoritàries del Govern Bauzà. És molt probable que, sense aquest clima, no s’hagués produït la contundent desautorització que el sistema del Tractament Integral de Llengües (TIL) va rebre per part del Tribunal Superior de Justícia i que fa que avui el TIL sigui un malson afortunadament superat.