Després d’anys de reclamar una Mesa de Pares i Mares d’alumnes, el passat divendres el Consell de
Govern va aprovar la seva creació, i fins aquí totes les alegries perquè les coses s’han fet tan malament
que aquest nou òrgan col·legiat servirà només per a constatar que estam sota un govern d’incompetents
que s’ha proposat demostrar que la ignorància no coneix límits.

El que havia de ser un espai de participació s’ha convertit en una vulneració més dels nostres drets, ja que
han fet de la Mesa de Pares i Mares un “parc infantil” ben delimitat per a evitar que es pugui transmetre
l’opinió de les famílies fora la tutela de l’administració.

Prova d’això és que la Mesa, com indica el Decret 36/2015 que la regula, és un simple òrgan de diàleg,
sense capacitat preceptiva ni vinculant i malgrat això s’ha imposat una composició amb majoria de
representants de la Conselleria i, a més, una organització que no garanteix la participació dels
representants de les famílies de totes les illes.

Quan aquest decret va passar pel CEIB, inclús el CEIB, va recomanar al seu informe que almenys una de les
dues persones de reconegut prestigi (art. 6.g) havia de ser nomenada amb el consens dels membres de la
Mesa. La Conselleria ha ignorat aquesta proposta, no sigui cosa que aquesta persona tingui idees
diferents de la ideologia del govern de torn.

Altra de les propostes, potser la més important, recomanada a l’Informe 3/2015 del CEIB fou la necessitat
de garantir els recursos per a què els membres de totes les federacions i confederacions poguessin
compensar el cost dels seus desplaçaments. La nostra condició insular fa d’aquesta qüestió un factor
determinant per a qui s’ha de desplaçar a una illa diferent per assistir a les reunions.

El govern tampoc no ha recollit aquesta darrera recomanació a la redacció final del Decret, així els
representants de les famílies hauran de pagar de la seva butxaca les despeses de desplaçaments. Si volem
taula, doncs, a més del nostre voluntariat i el nostre temps, haurem de pagar “peatge”.

I, malgrat tot, inclús amb l’assistència de totes les Federacions i Confederacions que reuneixen els
requisits per formar part de la Mesa (FAIB-CONCAPA, CONFAECIB, FAPMA Menorca, FAPA Formentera,
FAPA Eivissa, FAPA Mallorca i COAPA Balears) només sumen un total de 7 entitats representants de
famílies, igualant el nombre de representants de l’administració. Així, doncs, amb el vot de qualitat de la
presidència, l’administració podria imposar i després “vendre” una opinió manipulada com a “l’autèntica”
opinió de la Mesa de Pares i Mares. No importa ser molt viu per imaginar l’ús d’un òrgan així en moments
de conflicte com els que hem viscut els darrers anys.

Podríem afegir altres arguments com ara la inclusió al Decret d’articles que no hi eren quan el document
va passar pel CEIB, per exemple: l’article 6 que regula les funcions de la Mesa o l’article 7.2 que blinda per
4 anys el nomenament dels membres de reconegut prestigi. Recordam el polèmic nomenament de la
vicepresidenta del CEIB, atesa la abstracció conceptual del que significa “reconegut prestigi” per alguns.

Qui només llegeixi els titulars d’aquesta notícia podria pensar que el PP s’ha volgut redimir a darrera hora,
en temps de descompte electoral, però d’això res de res. Tot està pensat i ben pensat, la creació d’una
Mesa de Pares i Mares que neix emmordassada permetrà a l’administració de torn reunir la Mesa,
imposar la seva majoria i dir a la societat quina és “l’opinió” de les famílies.

Aquesta és la vertadera essència del PP sobre el que ha de ser la nostra participació, ens volen usurpar la
veu i fins i tot el que pensam. Mesa de Pares i Mares, sí però no així. PENSA-HI!